Deixant enrere el quart de segle

25 crec que ha sigut l'edat clau, on m'han passat un munt de coses, i ha canviat el meu punt de vista sobre moltes altres. El que puga ser al futur segur que estarà un poc influenciat pel que he viscut als 25.

- Ha sigut el primer any que he estat solter des de feia quasi sis, i clar està, tot canvia.

- He fet un bon grapat d'amics, i no sols de facebook, ara puc dir que tinc un lloc on caure mort a tretze països europeus: Portugal, França, Alemanya, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia, Irlanda, Rumania, Turquia, Grècia, Bèlgica, República Checa, Ucraïna.

- He viatjat més que a tota la meua vida anterior: diverses ciutats a Polònia (Cracòvia, Varsòvia...), Berlín, Estocolm, Praga, Bratislava, Viena, Budapest, Tramacastilla.

- He estat amb xiques de països que ni m'haguera imaginat (d'açó no farè ennumeració, tindrè un poc de classe :)

- M'he comprat la camiseta de Ryan Giggs.

- He vist en concert a grups com Placebo, Kings of Leon, Prodigy, a Moby... però sobre tot a La Raíz i a La Gossa Sorda , i he aconseguit que dos madrilenys disfrutaren del concert.

- He perdut a algú molt proper, peró he pogut despedir-me.

Algunes coses que no he fet:

- La primera i principal, acabar la carrera. Era la meta que tenia marcada per a aquesta edat, i no ho he fet. Peró be, una assignatura resta, ja queda menys.

- Enamorarme. M'han agradat xiques, peró tant com per a aixó no, i sense dubte aquest fet ha col·laborat a que les coses hagen sigut més fàcils, i les haja disfrutat més.

- No he trobat pràctiques en empressa, que era en lo que jo pensava que ocuparia aquest any.

- No m'he pogut llegir Niebla. Pot amb mí.

- No he vist a Quique González en concert.

- No he après, ni he mogut un pèl per aprendre, a tocar la guitarra. De fet, ni tan sevol tinc guitarra.

- No he pillat la grip A, encara que a Polònia probablement s'ho pensaren.

Espere, als 26:

- Poder fer el que no vaig fer als 25 (excepte llegir-me Niebla i pillar la grip A).

- Llegir-me els llibres que recomana Saül.

- Viatjar un poquet mès si cal (vamos, anar a Dresden). I per què no, tornar a Gdansk.

- Aprendre a fer una paella.

I moltes coses mès, i vosaltres que ho vegeu!

Tramacastilla LA GRANDE

Cap d'any inoblidable, amb una penyeta d'amics inoblidable, a un lloc inoblidable.

Com no pot ser d'altra manera quan ens reunim, ha sigut un temps ple de rises i caxondeo, amb grans moments per a recordar com els duels de Sing Star al més alt nivell, protagonitzats per dos figures de la cançó lleugera, com son Donet i Saül. I els monos ens han fet tindre deu anys menys i disfrutar com a xiquets d'un joc per a nens.




El lloc, inmillorable. Un poblet de 60 persones, perdut per Teruel, on vaig poder saboretjar 3 díes sense cobertura al meu móvil, sols preocupat pel moment, i pels que estaven amb mi.

Cubates per anar a dormir, monòlegs burrianers, escalades i, com no, shows "erotico-festivos" han amenitzat aquests tres dies que hem passat junts.



La nit de cap d'any genial (a banda del fred); corder, ví, bonos de cubates, música (parrapapapapapa-parra-pa-pa) i una grata sorpresa van fer que l'entrada de l'any fora quasi inmillorable, encara que per a l'any que be hauríem d'agafar alguna idea de la festa de Cella:



Com no, una nevà de collons va ser el millor regal per a la nostra canària, encara que no mola pixar a l'aire lliure mentre et cau neu a la punteta.




L'únic que ens deixàrem per fer Saül i jo va ser un "pantalón-tobillo" a l'escenari, pero així ja tenim motius per a tornar :)

Coses per a recordar:

El diàleg més profund que he tingut ultimament, amb la meua amiga Fati:

Fati: Todos los gilipollas tienen suerte.
JO: Todos no, mirame a mí.
Fati: Es que Nando, tú eres otro tipo de gilipollas.

Noelia també soltà alguna perleta que altra:

- Yo me traje traje.
- Va ga-nando Nando.

Conclusions xorres:

1. A tots els pobles hi ha una boja (a aquest era la Remincha, la Garrincha o com fóra).
2. A tots els pobles de muntanya hi ha un mastín solt.


Conclusió important:

Algú va dir fa temps que cada vegada serà més difícil reunir-nos; jo dic que mentre queden Burrianes, Daimúsos i Tramacastillas, sempre trobarem la forma de passar junts uns dies, com si no haguera passat el temps.

I ara les cançons que em recordaran el viatge:

La primera, per a la meua amiga africana, amb la que vaig ser campió de tornar més tard a casa.





I la segona, per als campions mundials de futbolí desmuntable, ja que es va convertir en el nostre himne de la victòria.






Agraïr-li al gran Vicente i a la anfitriona consorte Fati el que féren que aquella casa fóra nostra per uns díes. I a Noe l'esforç que va fer per vindre a passar uns díes amb nosaltres.

Un abraç. Sou molt grans.