com el patró del teu poble
eixa illa on naixeres
on per començar, plorares
on vas créixer a altre segle
entre escolapios i cosins,
entre pols i blasfèmies,
gent de bé i futurs assassins
I t'anomenaren Bernat
com el patró del teu poble
que ès allà des d'on eixies
amb els mansos, les carretes,
espentant, suant, maleint
als terrenys de La Barraca
a pel fang, a per l'argila
a pel pa per a la casa.
L'argila que no elegires
l'argila que t'imposaren
que t'esbarava per la pell
que et corria per les venes
I t'anomenaren Bernat,
com el patró del teu poble,
aquell fosc que abandonares
no sabent si tornaries
menjant terra, beguent la por
envain-te sempre aquell fred
a qualsevol lloc de Terol
sense un demà que sí vingué
I t'anomenaren Bernat,
com el patró del teu poble
on tornares, on trobares
la dona per Ampararte
la dona a qui vas estimar
asprament, que és com sabies
tal i com et van ensenyar
les penúries d'aquells dies
Semblaves ésser d'altre temps
com eixa casa on vivies
les parets, tantes històries
que callaven, tu contaves
I te n'anares de sobte
sense emprenyar, com volies
un antic dolor a dintre
i el temps just per despedir-te
I t'anomenaren Bernat,
com el patró del teu poble...
