L'últim canterer

... i t'anomenaren Bernat
com el patró del teu poble
eixa illa on naixeres
on per començar, plorares

on vas créixer a altre segle
entre escolapios i cosins,
entre pols i blasfèmies,
gent de bé i futurs assassins

I t'anomenaren Bernat
com el patró del teu poble
que ès allà des d'on eixies
amb els mansos, les carretes,

espentant, suant, maleint
als terrenys de La Barraca
a pel fang, a per l'argila
a pel pa per a la casa.

L'argila que no elegires
l'argila que t'imposaren
que t'esbarava per la pell
que et corria per les venes

I t'anomenaren Bernat,
com el patró del teu poble,
aquell fosc que abandonares
no sabent si tornaries

menjant terra, beguent la por
envain-te sempre aquell fred
a qualsevol lloc de Terol
sense un demà que sí vingué

I t'anomenaren Bernat,
com el patró del teu poble
on tornares, on trobares
la dona per Ampararte

la dona a qui vas estimar
asprament, que és com sabies
tal i com et van ensenyar
les penúries d'aquells dies

Semblaves ésser d'altre temps
com eixa casa on vivies
les parets, tantes històries
que callaven, tu contaves

I te n'anares de sobte
sense emprenyar, com volies
un antic dolor a dintre
i el temps just per despedir-te



I t'anomenaren Bernat,
com el patró del teu poble...