Vaència-Praga

El passat dia 7 començava el primer dels tres viatges programats per a aquest curs (junt a Dresden i Coimbra); en aquesta ocasió ens esperava Praga, on Anna, Silvi, Edu (el seu maromo), Susa i jo visitaríem un dels grans components de la penyeta de la platja: Ivan el bipolar.

Com no podia ser d’altra manera, el “low cost” ens deparava una escala per algun aeroport europeu. Aquesta vegada ens tocà en sort Roma.

Ací hem de fer un parèntesis per esmentar una frase que per a mi és sentència: “els italians estan més flipats que la mona de Pasqua”. El que menys s’ha de passar una hora davant l’espill abans d’eixir de casa, i van amb uns aires de superioritat que els la llevava jo ben a gust a hòsties. TOTS amb ulleres de sol dins l’avió, rient-se de la gent. Lamentables.

Després d’unes horetes mortes xerrant i menjant-nos les provisions de Susa, partíem per fi cap a Praga. A aquest vol em vaig adonar que no sols els italians estan flipats, perquè ens va tocar un grupet d’espanyols Erasmus que també havien tingut falta d’hòsties a la seva infància. Em dona molta ràbia la gent que està d’Erasmus i es creuen el reis del món. A l’aeroport de Praga, davant del xaval de Mc Donalds, burlant-se d’ell en la seua cara mentre li demanaven de sopar. I un d’ells era de València. Espere trobar-me’l un dijous bufat tornant a casa.

Des de Varsòvia baixà Àlex amb alguns amics Erasmus, i va estar genial reunir-nos amb ell per aquelles terres tan llunyanes i diferents a on solem trobar-nos.

I només anant amb aquesta gent ens pot passar algo tan friki com el que ens passà. Vas amb la gent de Xeraco, entres a un supermercat a Praga, veus unes taronges, es para Silvia a llegir l’etiqueta i comença a partir-se el cul. T’acostes a llegir d’on vénen, i veus escrit, en lletres ben grans: “XERACO”. Per curiositat pilles les tomaques del costat, i fica ben clar “XERACO”. I ja, per acabar, dius de caxondeo “t’imagines que eixos pimentons”... i sí, també (pungeu la foto que es llig millor).
XERACO L’HORTA D’EUROPA!!

Coses que no oblidaré:
-El que de vegades has de fer per una germana. Qui m’ha vist i qui em veu!
-Ramona, amiga checa d’Ivan (i no és pel que penseu caxondos). Una tipa genial.

-Les múltiples versions de programetes de viatjers: “Pajeros viajeros” (si un tío major es passa mitja hora al Kentucky de peu mirant a les ties, i desprès se’n va al wàter, només pot significar una cosa); “Xeraqueros por el mundo”; “Pordioseros viajeros”... (d'aquesta última hi ha document gràfic):



-Dormir en la mateixa habitació que Susa. És un poquet donaora pel...



-Retrobar-me amb Dominik, un amic chec que estigué amb mi d’Erasmus a Gdansk, i que viu a Praga (i no, no és Tarantino).



-La manera que tindria Susa de salvar-se a un accident de vol; amb una mà empentes el seient de davant, i amb l’altra prens fort la xaqueta. I paren les turbulències.



Praga és una ciutat preciosa, encara que no molt gran, per lo que en un parell de dies la veus. Realment no he vist massa coses més que quan vaig anar estant d’Erasmus, peró m’ha molat visitar-la amb amb la penyeta de tota la vida.



La pròxima a Coimbra, a veure a la meua germana.

P.D: Per cert, com està Silvia??



P.D.2: ALguns tornàrem con ens anàrem...