Desprès d'uns dies de no parar, per fí puc ficar-me una estona davant de l'ordinador, en aquest cas per a contar la meua experiència a Berlín.
Berlín és la ciutat que més m'ha impressionat de totes (no en son moltes) les que fins ara he visitat. No és sols una ciutat per a vosotar, és una ciutat per a viure un temps, i algunes de les raons són les següents:
Berlín mola pels seus parcs. Em va sorprendre un montó el Tiergarten. Pots estar al mig d'una ciutat de 3,5 milions d'habitants, i perdret per un paratge ple de verd, de corrents d'aigua, on fer barbacoes, pendre el sol i fins i tot fer nudisme (encara que buscàrem i buscàrem la zona, peró no la trobàrem). Com ja he dit et pots perdre a dintre, cosa que vaig fer jo intentant trobar a Fati (al final ho vaig aconseguir, peró no vaig fer-me una foto amb ella per a provar-ho, caguentot). 1 besote Fati!
Berlín mola per la festa. Supose que hi haurà de tot, peró nosaltres eixirem per una zona de locals amb un rotllet underground on ens ho pasàrem genial. I per primera vegada no m'importà que no em deixàren entrar a un local. Paraules textuals del segurata: ho senc, peró crec que no és una festa per a vosaltres, és de lesbianes. Nomès imaginant-me la festa a dintre ja se'm va alegrar el cos.
Berlín mola pels seus memorials. Odien el passat nazi de la seua nació, peró no volen oblidar-lo per a que no torne a passar res paregut. Per exemple el memorial a les víctimes del holocaust, una àrea de quatre camps de fútbol en el qual pots endinsar-te. O el memorial als llibres cremats pels nazis a la Bebelplatz, baix d'on està situada una biblioteca buida amb espai per als 20000 llibres que es cremaren, i que es pot observar per una finestra al terra. També mola un memorial soviétic enorme, on el tipet segur que es la pelaria.
Berlín impacta per la seua història. És clar, ara no puc dir "mola", però impressiona.
Berlín mola pels seus monuments i edificis. Són impactants. Molts són prou nous, o reconstruits, perque van ser destruits quasi en la seua totalitat, com la porta de Branderburg, i tenen una història d'arrere que els dona un aire especial.
Berlín mola per l'ambient de "saltxitges i cervessa". Anàrem a una plaça amb bars a l'aire lliure, i el rotllet de la gent estava genial. No vull imaginar-me com pot ser el Oktoberfest.
Un consell: no deixeu a Antonio fer una foto:
Berlín mola per la seua ment oberta. Crec que no m'he trobat mai al carrer a mès gays i lesbianes, i passetjant agafats i besant-se (dos xiques besant-se, serà bonico aixó!). Contrasta mogollò amb Polònia. L'altre dia els vaig ensanyar fotos d'Estocolm als del departament (ja saveu, pantalons-tobillo, algún tripico...) i s'enduien les mans al cap.
Berlín mola pels seus hostals. El nostre es deia "3 little pigs", i estava genial. Ens costava 16 € la nit, però compartir l'habitació amb 4 xicones, que damunt anàven per ahí amb roba interior i camiseta, no es paga amb diners :). A l'hostal coneguèrem a prou gent (2 valencianes inclosses), i l'ambient estava de puta mare, com podeu veure a les fotos.
Coses que recordarè:
- Les putes de Berlín. Són agresives, volen follar-te, t'ho diuen així, i asusten. Almenys a mí. - Zapero: "Antonio, vinimos con 4 condones i nos vamos con 5". - Dinamarca. - Pero sobretot, per damunt de totes les coses, el que no oblidarè de Berlín és el següent:
Així que desprès d'aquest viatge, he entès perquè ès la terra promessa del Juli.
P.D: Jo intente organitzar les fotos per a que queden bè, i al publicar apareixen com volen. Però bè, ahí estan.
Ja ha arribat la primavera ací a Gdansk, i la veritat es que la gent l'esperava amb ganes. Els polonesos es pasen el dia al carrer fent barbacoes, peró com si estigueren bojos. I l'organitzen en 2 minuts. Ja pot haver eixit un poc el sol de matí, que els dona moral per a aguantar al carrer fins a les 2 de la nit.
Hi ha dies que fa bon temps de veres, peró altres, jo almenys tinc fred. Una conversació d'aquests personatjes per a decidir-se a fer una barbacoa un dia d'aquests pot ser més o menys així:
- Ie Tomachowski, crec que he vist un raig de sol. - Estàs segura Mariowa? - Jo juraria que si... - A vore quans graus fa... 7... açó és xauxa. - Va, trau el grill que hui hi ha jaleo.
El dissabte passat es va convocar una barbacoa al parc d'avant d'una residència. Ací tenim una especie de foro, i envies un correu i li aplega a tot el món. Porteu les vostres birres i algunes salxitxes, deia. Tú apegues allí, i on veges lloc a algún grill deixes caure la teua carn i ningú et diu res. Fàcil ens reunirem allí vora 250 persones.
Un consell, si aneu a menjar salxitxes a altre país, descobriu primer com es mengen. El plàstic que les recobreix ací no és molt sabrós. Ni molt digestiu.
Així que enguany m'he perdut les paelles, peró almenys he tastat el rotllet d'estar menjant i beguent a l'aire lliure, amb la gent que coneixes i coneguent a la que que no (encara que sense congues, sense "como no te voy a querer"...). Peró el irlandès es trau una flauteta que té, un altre toca la guitarra i sobra.
Ara a Pasqua açó es quedarà prou abandonat, tots se'n tornen a casa o fan algún viatge. Els més atrevits estàn ja recorreguent mitja Europa (Bucarest, Sofia, San Petersburg, Istanbul, i me'n deixe algún). Antonio, Dani, Ramón i jo ens anem aquesta nit a Berlín. Agafem el tren a les 22.00; arribem a Berlín a les 7 del matí. Peró no passa res, portem birres.
Al final farè aquest viatge ara, i no amb vosaltres a juny-juliol, perque em ve millor. Peró intentaré ficar a Ramón a fer congues en el metro per a que no se'm faça estrany. Ja vos contarè.
Ja estem de tornada, cadascú a sa casa, després d’haver visitat als primos Carlos i Vicente a la capital d’Escandinàvia. I ha valgut la pena, perquè havem tingut de tot.
Jo vaig arribar un dia abans que els altres dos ocupes, amb dos pantalons ficats, perquè m’havien dit que a Estocolm feia un fred que es cagàven les garrofes (com diria el nostre Johan), i em va rebre un solet que almenys calfava. Per primera vegada en mes i mig el Lorenzo em donava calor. I jo amb dos pantalons. Però tranquils, que molt prompte no duria ficat ni un.
Sorprenentment vaig arribar al centre de la ciutat sense problemes; jo, que no sé molt be per on passa la línia 1 del urbà al meu poble. Potser l’Erasmus m’estiga fent un home de trellat (però no promet res).
Després de trobar-me amb el meu primo, de les primeres risses junts des de feia dos mesos i pico, els primers “caguendeu” i les primeres tocadetes de cul, ens anàrem a la seva residència, a l’habitació que anàvem a ocupar durant 5 dies. Eixa vesprada, cervessetes amb Vicente i els portuguesos, xarradeta, un poquet de “discoteca” i a dormir, que demà serà un altre dia.
El dia següent, arreplegàrem als dos que venien de més lluny, quasi des d’on San Bernat va perdre l’espardenya, i ahí començà el viatge de veres.
Coses que no podien faltar: - Algun pique (res seriós) entre Botella i jo; sense estes coses, no seriem germans. - La típica tocadeta d’ous de Saül quan estem en el punt en el que quasi quasi podem dir que som amics; sense açò, no series Saül. - La dolça innocència de nostra Cristina; Saül i jo et prometem que el de Bangladesh entrà amb 12 ballarines d’arrere, ni una més ni una menys. - El radiopatio. Marujes! - Un poquet de remember del DJ Botella. Alkimia forever?
Coses que em van sorprendre:
- Nits frikis: si una nit vas a la planta baixa d’una casa, i al entrar et transportes als anys 60; si una altra nit vas a una discoteca en Suècia, ple de llatines que pareixien dibuixades per Botero, i de llatins pretenent demostrar que saben ballar, on l’única sueca és la que t’agafa la pasta a l’entrada; i un altre dia acabes a un “corridor” amb gent que no coneixes, on la mitad són fills d’exiliats uruguaians, que parlen castellà i suec, pots dir que la festa normal normal no és. - Si passes de quasi no cuinar-te, a ficar-te a fer uns macarrons a les quatre i mitja de la nit, és que algo estrany passa (o simplement que no pots entrar a l’habitació). Faltà un poquet de tonyineta (o besugo, o atun, o com vulgueu dir-li!), però ens els menjàrem. - Si estàs tornant mig bufat de festa i et trobes al metro d’Estocolm a la que podria ser la germana xicoteta de Montse, és precís que et quedes pillat. O que t’entre la rissa tonta com a Botella. - Si t’has de ficar entre un xic i una xica, i no precisament per a fer un trio, és que Rocola ha fet molt de mal. - Si en 5 dies a Estocolm només vegem a una d’eixes altes, rosses, ulls blaus i que està tremenda, és que no havem estat a Suècia. O que Botella no sap on portar-nos.
Coses que recordaré:
- La tovalla que em va deixar Borella; va ser tovalla, coixí, amiga... - Les estàncies llargues de Saül i jo a la cuina; els "caguentot" quan intentàvem entrar a l'habitació i la porta estava tancada amb pany. - Les aventures amb Saül: que si arribem al final del camí de llac; que si entrem a aquest bosc; que si atravesem l'universitat d'estrangis in the night; que si tirem per aquest camí segur que arribem, i si es fa de nit ja ens donarem calor l'un a l'altre; que si el numeret de 7&11... - A la germana de Montse.
I ara, uns erie de preguntes, i la resposta en images:
Què fan 4 amics que es junten després d'uns mesos?
Com pot acabar una habitació amb 4 persones, 4 nits?
Què necessiten Saül i Nando per a trobar la festa?
Què pasa si els dones a tres xiquets algo amb el que jugar?
Què passa si fiques un baló en el camí de la meitat del Industriales 2E (ó 1B)?
Como no te voy a querer!
Quina és la millor manera d'acabar un viatje (o quasi acabar)?
Què pot acabar pasant si quedeu per a passetjar dos parelles, Saül i Nando?
P.D.1: Anava a ficar Farem saó, peró com que Saül em va amollar que si només pensava ficar cançonetes de La Gossa, i vam estar a Suècia, i em diuen Fernando, i és el meu blog, pues tocava aquesta de ABBA, i en pau!
P.D.2: M'alegra un montó que em signeu amics d'Alzira, ens vegem prompte.
