La delicà de Gandia, el quinto d'Alzira, el xicon de Borriana i la fera ferotge

Ja estem de tornada, cadascú a sa casa, després d’haver visitat als primos Carlos i Vicente a la capital d’Escandinàvia. I ha valgut la pena, perquè havem tingut de tot.

Jo vaig arribar un dia abans que els altres dos ocupes, amb dos pantalons ficats, perquè m’havien dit que a Estocolm feia un fred que es cagàven les garrofes (com diria el nostre Johan), i em va rebre un solet que almenys calfava. Per primera vegada en mes i mig el Lorenzo em donava calor. I jo amb dos pantalons. Però tranquils, que molt prompte no duria ficat ni un.

Sorprenentment vaig arribar al centre de la ciutat sense problemes; jo, que no sé molt be per on passa la línia 1 del urbà al meu poble. Potser l’Erasmus m’estiga fent un home de trellat (però no promet res).

Després de trobar-me amb el meu primo, de les primeres risses junts des de feia dos mesos i pico, els primers “caguendeu” i les primeres tocadetes de cul, ens anàrem a la seva residència, a l’habitació que anàvem a ocupar durant 5 dies. Eixa vesprada, cervessetes amb Vicente i els portuguesos, xarradeta, un poquet de “discoteca” i a dormir, que demà serà un altre dia.

El dia següent, arreplegàrem als dos que venien de més lluny, quasi des d’on San Bernat va perdre l’espardenya, i ahí començà el viatge de veres.

Coses que no podien faltar:
- Algun pique (res seriós) entre Botella i jo; sense estes coses, no seriem germans.
- La típica tocadeta d’ous de Saül quan estem en el punt en el que quasi quasi podem dir que som amics; sense açò, no series Saül.
- La dolça innocència de nostra Cristina; Saül i jo et prometem que el de Bangladesh entrà amb 12 ballarines d’arrere, ni una més ni una menys.
- El radiopatio. Marujes!
- Un poquet de remember del DJ Botella. Alkimia forever?

Coses que em van sorprendre:

- Nits frikis: si una nit vas a la planta baixa d’una casa, i al entrar et transportes als anys 60; si una altra nit vas a una discoteca en Suècia, ple de llatines que pareixien dibuixades per Botero, i de llatins pretenent demostrar que saben ballar, on l’única sueca és la que t’agafa la pasta a l’entrada; i un altre dia acabes a un “corridor” amb gent que no coneixes, on la mitad són fills d’exiliats uruguaians, que parlen castellà i suec, pots dir que la festa normal normal no és.
- Si passes de quasi no cuinar-te, a ficar-te a fer uns macarrons a les quatre i mitja de la nit, és que algo estrany passa (o simplement que no pots entrar a l’habitació). Faltà un poquet de tonyineta (o besugo, o atun, o com vulgueu dir-li!), però ens els menjàrem.
- Si estàs tornant mig bufat de festa i et trobes al metro d’Estocolm a la que podria ser la germana xicoteta de Montse, és precís que et quedes pillat. O que t’entre la rissa tonta com a Botella.
- Si t’has de ficar entre un xic i una xica, i no precisament per a fer un trio, és que Rocola ha fet molt de mal.
- Si en 5 dies a Estocolm només vegem a una d’eixes altes, rosses, ulls blaus i que està tremenda, és que no havem estat a Suècia. O que Botella no sap on portar-nos.

Coses que recordaré:

- La tovalla que em va deixar Borella; va ser tovalla, coixí, amiga...
- Les estàncies llargues de Saül i jo a la cuina; els "caguentot" quan intentàvem entrar a l'habitació i la porta estava tancada amb pany.
- Les aventures amb Saül: que si arribem al final del camí de llac; que si entrem a aquest bosc; que si atravesem l'universitat d'estrangis in the night; que si tirem per aquest camí segur que arribem, i si es fa de nit ja ens donarem calor l'un a l'altre; que si el numeret de 7&11...
- A la germana de Montse.

I ara, uns erie de preguntes, i la resposta en images:

Què fan 4 amics que es junten després d'uns mesos?



Com pot acabar una habitació amb 4 persones, 4 nits?



Què necessiten Saül i Nando per a trobar la festa?



Què pasa si els dones a tres xiquets algo amb el que jugar?




Què passa si fiques un baló en el camí de la meitat del Industriales 2E (ó 1B)?



Como no te voy a querer!

Quina és la millor manera d'acabar un viatje (o quasi acabar)?




Què pot acabar pasant si quedeu per a passetjar dos parelles, Saül i Nando?



P.D.1: Anava a ficar Farem saó, peró com que Saül em va amollar que si només pensava ficar cançonetes de La Gossa, i vam estar a Suècia, i em diuen Fernando, i és el meu blog, pues tocava aquesta de ABBA, i en pau!

P.D.2: M'alegra un montó que em signeu amics d'Alzira, ens vegem prompte.